14 de setembre, 2010

Ja ens podem calçar...


Per obvi que pugui semblar, el primer pas és assegurar-nos que no portem les sabates calçades. No entrarem en el debat sobre la conveniència de portar mitjons o no perquè això correspon a un altre manual. No pas aquest. El següent pas seria tenir les sabates que ens volem posar el més a prop possible, i el menys comú dels sentits diu que fóra bo estar asseguts en aquest moment; no és essencial, però la recomanació té a veure amb una qüestió bàsica de mecànica humana i també, perquè no, de comoditat.

Les sabates haurien d’estar a una distància no major que el radi que formarien els nostres braços si el crani fos el centre d’aquesta circumferència. Dit d’altra forma, uns 120 centímetres a la rodona des del punt on el nostre còccix fa pressió sobre l’aspre jou. Les indicacions de qualsevol manual, com les d’aquest mateix, per exemple, tendeixen a ser útils però tenen un punt indissimulat de sadisme i paternalisme: El grau de satisfacció envers el manual és inversament proporcional a la qualitat de la nostra matèria gris; dit d’altra forma, si trobem utilíssim un manual molt absurd és que (potser) tenim un problema. En qualsevol cas, i seguint amb el que ens ocupa, una altra obvietat aconsella disposar les sabates al llarg de la mitja circumferència que queda dins del nostre camp visual. No s’exclou en cap cas la possibilitat de desar-les en l’altra mitja circumferència, però aquesta opció es reserva a aquells a qui els agrada el contorsionisme, als aventurers, o als amants dels reptes de dificultat moderada. Per contra, aquells amb una ment d’estructura cartesiana, agenda atapeïda o concepció pragmàtica de l’existència és millor que us abstingueu de considerar aquesta segona opció, car no us suposaria cap benefici afegit respecte la primera i no us afegiria sinó un estèril esforç afegit.

Pragmàtics o aventurers, aquells que han seguit correctament les indicacions fins ara haurien d’estar asseguts amb els peus nus (eventualment podrien dur mitjons) i les sabates que es volen calçar a una distància prudencial que no obligui a doblegar (excessivament) l’espinada per tal d’abastar-les. El següent pas consistirà a agafar una de les dues sabates. No se m’acut cap raó, més enllà del costum o la superstició, que aporti llum respecte els avantatges d’agafar primer la dreta o l’esquerra. Suposem que escollim la dreta. Agafarem les dues galtes (o hemisferis) de la sabata, una amb cada mà, de tal forma que la galta quedi subjecta entre el palmell del nostre dit polze i el lateral exterior del nostre dit índex. En aquesta operació, el dit índex sol replegar-se sobre sí mateix, tal com fan els cucs en sentir-se amenaçats; no ens hem de preocupar en absolut per aquest detall doncs és un acte reflex. Sembla ser que durant els segles XII i XIII hi havia fortes discussions als carrers de França sobre la conveniència o no d’aquest replegament digital. Les males veus fins i tot s’aventuren a explicar que hi va haver una forta persecució dels qui creien, de forma completament injustificada, en les pernicioses conseqüències d’aquest involuntari replegament. Per sort aquesta polèmica va arribar al cap del carrer quan, en ple auge de les creuades, es va implementar la moda de les armadures de ferro forjat. És un tema interessantíssim, però per una qüestió de temps no entrarem ara en més detalls sobre aquesta qüestió.

Retornem al que ens ocupa: Un cop tenim la sabata agafada per les galtes, tot seguit hem d’aixecar la cama dreta i, fent un petit moviment, apuntar amb els dits del peu cap a l’interior de la sabata. Si aquesta és d’un material poc rígid és aconsellable deixar descansar la cama altre cop a terra, aixafant amb el taló la matrícula de la sabata. Així després només els restaria la part intuïtivament més simple: doblegar lleugerament l’esquena endavant i, sense que els dits deixin de tocar a terra, elevar una mica el taló. Aquest simple gest permetrà retornar amunt la matricula de la sabata a la vegada que aconseguirem que el taló descansi completament a l’interior de la sabata. Ja per últim només us restaria (si no voleu empassegar pel carrer) un últim pas: fer-vos el nus que manté la sabata subjecta al peu. Podeu aconseguir aquestes instruccions entrant al web http://www.isabates.cat/ on us podreu descarregar de forma gratuïta els següents podcast: http://www.cordó.dret.isabates.cat/, i http://www.cordó.esquerre.isabates.cat/.

1 comentari:

Ulcus Putre ha dit...

Llegint-ho una vegada en tinc prou i no hi tornaré. Però em sembla que has oblidat de dir que és recomenable aixecar una mica la llengüeta.