14 de març, 2008

Moviments infèrtils


El foc li calfava l’esquena mentre mirava a través de les gotes que lliscaven vidre avall. Les ombres sorgides dels racons més silenciosos tenien un lleu moviment que semblava voler acompanyar els moviments del pensar; moviments confosos i infructuosos davant la impotència de donar forma de poesia al pensament. Va deixar la ploma i es va posar les mans a les butxaques un instant, abatut, enfront del foc. Mirant a terra. Darrera, les gotes seguien lliscant vidre avall i els moviments seguien donant tombs, ara en cercle, després en espiral; ell restava imbuït mirant-se els dits dels peus palpitar a través de les sabates. Llavors va fer un pas enrere, en el precís instant que va notar els pantalons cremant-li les cames. Va treure's les mans de la butxaca, i a una prolongada inspiració semblava que li seguirien, ara sí, unes línies, però els moviments seguien en cercle. Va expirar, prolongadament també.

El dia semblava escapar-se irremeiablement. Caminava tot voltant l’habitació, carregant primer el pes a la cama dreta, després a l’esquerra, i seguia mirant per moments a través del vidre un xiprer que, amb el vent, semblava voler-lo acompanyar i es balancejava personificant la nostàlgia; personificava el que ell no acabava d’aconseguir parir. De cop una pregunta el va assaltar: Els arbres es movien amb el vent? o potser el vent sorgia precisament del seu "moure's"?. Es va guardar de respondre ràpidament, a fi de no errar. A mida que caminava, el seu pensar deixava petjades enrere, just una mica per sobre de l’ombra, que també l’acompanyava, resignada, al voltant de l’habitació. El pensament es diluïa per moments, a mesura que creixia un mur davant els fulls. Llavors va desitjar ser ocell, va desitjar que els moviments del pensar es convertíssim en plomes, va desitjar-ho immensament. Seguidament va deixar la ploma sobre la taula, va posar un tronc al foc i les mans a la butxaca mentre mirava lliscar les gotes vidre avall. El dia, avui, s’escaparia definitivament.