Pobre Raskolnikov

Raskolnikov i Medea tenen moltes similituds, malgrat que a primera vista les aparences amaguin els llaços que els abracen; l’un, contemporani nostre, i l’altra, immortal, filla del rei de la Còlquida i dona de la Grècia clàssica, van esdevenir (conscientment) joguines en mans de les passions humanes més varies, fent cas omís a les prudents convencions que recomanen allò contrari al que era per virtut la rutina de les seves accions. El destí va procurar als dos sort i dissort a parts iguals, cosa inevitable, havent-hi com hi ha el cristianisme entremig. Medea és sacerdotessa, ('bruixa' crec que en diran després), fa i desfà sortint-se amb la seva fins al punt que, lluny de morir a causa de les seves accions, esdevé immortal i es casa amb Aquil•les, amb qui viurà als Camps Elisis; Raskolnikov per contra no pot fer res contra aquesta moral heretada que, com un cuc a la fusta, va obrint-li forats molt petits pels quals és inevitable que se l’hi escorri la vida, tal com s’escorre l’aigua entre els dits. Sempre he sentit curiositat i respecte per aquesta impossibilitat cognitiva grega respecte de la moral (en el sentit més pejoratiu possible).

Pobre Raskolnikov, si hagués viscut a la Grècia de Pèricles, hores d’ara encara seria viu i gaudiria dels diners i de la vida en companyia de la seva estimada Sònia, mentre l'Alena Ivanovna restaria condemnada (eterna i ininterrompudament) a menjar-se les seves joies tancada dins la més petita de les figures d'una sèrie eterna de nines russes. Són les coses que té el fet que siguem més fills del nostre temps que no pas dels nostres pares.